AGORA. El primer Observatori d’inundacions de Catalunya
El 25 de setembre de 2022 va fer 60 anys dels terribles aiguats que van assolar gran part del Vallés Occidental en el 1962. Més de 800 persones van morir o desaparèixer en poc més de tres hores. Des de llavors molts avenços han ajudat a disminuir la vulnerabilitat envers aquests episodis d’inundacions sobtades. Tenim millors eines d’observació meteorològica i hidrològica; s’han desenvolupat models de predicció operatius que ens permeten donar avisos amb una certa antelació; s’han creat cossos de protecció civil i una normativa Europea específica sobre inundacions, que a Catalunya s’entronca amb el pla INUNCAT. Però probablement si es tornés a produir exactament el mateix esdeveniment meteorològic, tornaríem a tenir pèrdues materials molt greus i fins i tot de vides humanes.
La major part de la població no coneix a quins riscos està exposada, ni què ha de fer en cas d’emergència, o què pot fer per disminuir l’impacte d’uns fenòmens, com les pluges intenses, que es veuran augmentats a conseqüència del canvi climàtic. Moltes vegades es creu totalment salvaguardada gràcies a mesures de protecció, algunes de les quals ja estan obsoletes. Es desconeixen eines com la cartografia de zones inundables o els avisos primerencs, i l’avanç trepidant de la tecnologia ens ha portat a oblidar la necessitat de conèixer el nostre propi territori. L’augment del benestar des d’aquell setembre del 62 també ha portat a un augment dels bens materials exposats a les inundacions, i els impactes econòmics no han cessat d’augmentar.
En aquest context es va decidir crear l’Observatori d’Inundacions AGORA, el primer fet a Catalunya sobre aquest risc, des d’una perspectiva holística adreçada principalment a la població. AGORA es sustenta en més de 30 anys d’investigació sobre les inundacions a Catalunya, que han permès oferir un visor amb tots els episodis d’inundació que han afectat als municipis des de 1900 i recollir tota la informació associada a episodis que han quedat gravats en el territori a través de marques històriques. Amb AGORA s’ha volgut facilitar la conscienciació i coneixement de les inundacions a diferents públics i sectors, i és per això que en ell es poden trobar dossiers tècnics i textos científics, materials divulgatius, activitats adreçades a escoles o propostes de ciència ciutadana.
Avui, perquè no volem que es torni a produir un desastre com el de 1962, hem obert AGORA al públic. Volem que aquest públic també sigui partícip dels objectius d’AGORA i és per això que llancem una campanya fins el 7 de novembre per a rebre propostes de millora, activitats vinculades amb les inundacions que vulgueu donar a conèixer, etc. El 7 de novembre, amb la commemoració del 40 anys de les inundacions que van assolir poblacions senceres al Pirineu, tancarem aquesta primera fase de consulta per poder introduir les millores a l’Observatori d’Inundacions AGORA
AGORA ha estat desenvolupat per la Catedràtica Maria Carme Llasat i la Montserrat Llasat-Botija, l’Erika Pardo i la Laura Esbrí, investigadores del grup GAMA-UB i ha comptat amb la col·laboració i assessorament de Tomeu Rigo, Luis Garrote i Tomàs Molina. Elaborat en el marc del projecte AGORA que compta amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Qui som?
GAMA (Grupo de Análisis de situaciones Meteorológicas Adversas) es un grupo de investigación interdisciplinario del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona. Sus principales lineas de investigación son: el estudio de fenómenos meteorológicos adversos y riesgos naturales (episodios de precipitaciones extremas, inundaciones, riadas, tormentas, sequías, incendios forestales,…); Cambio climático (análisis de series meteorológicas, tendencias y anomalías, impacto del cambio climático en los riesgos naturales); Previsión hidrometeorológica (nowcasting, estacional); Análisis del impacto social, percepción y comunicación social de los riesgos naturales.
Este blog nace con el objetivo de difundir información relacionada con nuestras líneas de estudio, un espacio de divulgación meteorológica, así como de comunicación y sensibilización frente a los riesgos naturales y el cambio climático.
Equipo GAMA
Dirección:
Dr. María del Carmen Llasat Botija
Catedrática del Depto. de Física Aplicada y coordinadora de la Sección de Meteorología. Experta en hidrometeorología, riesgos naturales y cambio climático, ha participado como revisora del IPCC y es miembro del «steering committee» de MedECC, ejerciendo una notable labor de divulgación.
Currículum Maria del Carme Llasat
Equipo investigador:
Montse Llasat Botija
Licenciada en Biología, especialista en divulgación y comunicación científica. Sus investigaciones se centran en impacto y percepción social de riesgos naturales, sobre todo en inundaciones. Además, es responsable del proyecto FLOODUP.
Laura Esbrì Corbellá
Grado en Física, Máster en Meteorología, doctoranda en análisis de tiempo severo en infraestruturas críticas y meteorología radar encamarcado en el proyecto Sinoptica.
Erika Pardo Lozano
Ingeniera Ambiental, Máster en Ciencia y Gestión Integral del agua, investigadora en estudios hidrológicos dentro del proyecto Piragüa.
Raül Marcos
Doctor en Física, es especialista en servicios climáticos. Su investigación se centra en el desarrollo y verificación de servicios climáticos a escala estacional en diferentes sectores: agricultura, seguridad alimentaria, incendios forestales, recursos hídricos y sostenibilidad.
Colaboradores:
Tomeu Rigo Ribas
Doctor en Física por la Universitat de Barcelona y actualmente técnico del equipo de Teledetección del Servei Meteorològic de Catalunya, enfocado principalmente en la identificación, predicción y análisis de fenómenos de tiempo severo mediante datos de radar y descargas eléctricas. Colabora con el grupo GAMA desde que inició su tesis doctoral en 1998 y actualmente participa en los proyectos SINOPTICA y M-COASTADAPT.
Joan Gilabert Mestre
Licenciado en geografía por la UB, máster en meteorología y doctor en física.
Actualmente trabaja de técnico superior en el ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) , en concreto en el departamento Programa Català d’Obervació de la Terra. Sus líneas de investigación y trabajo son: sostenibilidad urbana, teledetección, sensores remotos, técnicas de downscaling, GIS.
RIESGOS NATURALES 